ID-100216738

 

Explica la història que Nicolau de Bari va néixer al segle IV a Patara, una ciutat del districte de Licia, en el que actualment és Turquia, dins d’una família rica i acomodada. Des de la seva infantesa, Nicolás va destacar per la seva bondat i generositat amb els més pobres, preocupant sempre pel bé dels altres. Sent encara molt jove, el noi va perdre els seus pares, preses d’una epidèmia de pesta, i es va convertir en l’hereu d’una gran fortuna. Als seus 19 anys, Nicolás va decidir donar tota la seva riquesa als més necessitats i anar-se’n a Mira amb el seu oncle per dedicar-se al sacerdoci.

Allí va ser nomenat bisbe i es va convertir en sant patró de Turquia, Grècia i Rússia.

A més va ser nomenat Patró dels mariners perquè, explica una història que, estant algun d’ells enmig d’una terrible tempesta a alta mar i veient-se perduts, van començar a resar ia demanar a Déu l’ajuda del sant, i les aigües es van calmar.

Sant Nicolau va morir el 6 de desembre de l’any 345. Ja que aquesta data està molt pròxima al Nadal, es va decidir que aquest sant era la figura perfecta per repartir regals i llaminadures als nens el Dia de Nadal.

Des del segle VI, es van començar a construir temples en el seu honor i en 1087 les seves restes van ser portats a Bari, a Itàlia.

Posteriorment, al segle XII, la tradició catòlica de Sant Nicolau va créixer per Europa, i cap al segle XVII emigrants holandesos van portar el costum als Estats Units, on es sol deixar galetes o pastissos casolans i un got de llet a Santa Claus.

Per cert, com a curiositat, el nom Santa Claus es va crear arran del nom del sant en alemany, Sant Nikolaus.

L’aspecte de Sant Nicolau de Bari era molt diferent al que se li atribueix avui: tenia la complexió prima i era de gran alçada. I el fet que el representin sempre amb una bossa i tingui la fama de repartidor de regals es deu al fet que, una vegada, el sant va tenir coneixement que la filla d’un dels seus veïns anava a casar-se i el seu pare no tenia diners per a la dot, pel que va decidir lliurar-li una bossa amb monedes d’or. Així, el casament va poder celebrar-se i, des de llavors, va cobrar força el costum d’intercanviar regals per Nadal.