ID-10020710En l’Edat Mitjana i per recordar a tots veïns que calia resar pels difunts, durant la nit de tots els sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents. El campaner encarregat de la tasca necessitava d’una gran aportació d’energia per recuperar-se del esforç físic. Com que la castanya és el fruit que més abunda a la tardor, el campaner es recuperava menjant castanyes acompanyades de glops de vi blanc.
Com en aquella època havien molts campanars i al campaner s’anaven afegint els seus familiars i persones més properes, finalment acabaven tots junts menjant castanyes i bevent vi.
Anys després, en els pobles a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals “panellets”. I quan arribava la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos rostits a la llenya i els pastissets (penellets) que havien portat les dones. Així celebraven la recollida de castanyes i moniatos i resaven pels difunts.
També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i se les canviessin per “panellets” o codony (depenent de la zona ).
A la fi del segle XVIII el costum s’havia estès de tal manera que la castanya passa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castanyeres, dones que rosteixen les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.